"La derrota del rostre" estableix un diàleg entre els sistemes òptics fisiognòmics del segle XIX i l'actual tecnologia biomètrica fronterera, on la ideologia de l'arxiu fotogràfic, a través de noves tecnologies de visualització i inscripció, continua sent efectiva per a exercir un poder basat en el coneixement dels cossos. Per a presentar aquesta comparació, s'ha realitzat un altre programa de seguiment facial que calcula en temps real el diagrama biomètric de cada rostre simulacral generat pel primer programari; aquest detecta les diferències entre els retrats compostos, com si es tractara de l'anàlisi de rostres reals. D'aquesta forma, es pretenen assenyalar les errades endèmiques de les tecnologies òptiques i computacionals que són emprades en els nostres esforços per rostrificar l'Altre